VIATGE AL PAÍS DELS LACETS

RESUM DEL LLIBRE PER CAPITOLS 

1.      PERSONATGES

Kopi-Ell: el petit mamut 

Bora: nena d’onze anys, del poblat. Protagonista de la història

Piru: noiet de 7 anys, una mica eixelebrat

Tafarell: El bruixot dels laïtes

Kibu (nen) i Wapi (nena): dos bessons molt entremaliats

Miló: La noia més presumida dels laïtes

Zoma: El fill del cap de la tribu dels laïtes

Tunk: noi d’uns 12 anys, de la tribu dels Lacets. Salvà a en Piru i la Bora de l’ós.

Mala. Nena olordeta que es troben a la selva i que el acompanya a matar la serp del seu poblat.

Pota blanca. Gosset que es troben els laïtes quan van cap a la Muntanya Sagrada des del poblat dels olordetes.

El savi Jark (lacet): descobridor del coure

Lena: la germana d’en Tunk

Bren: Cap de la tribu dels lacets i pare d’en Tunk i la Lena

Flen: L’home més forçut de la tribu dels lacets. És l’encarregat de la foneria de coure.

Jark: L’home que va descobrir el coure.

Xiulet: El corb d’en Jark.

9. I. Una colla de nens de la tribu dels laïtes

9. La terra dels laïtes

Els laïtes eren una gent que vivien on ara hi ha Barcelona.  Eren homes primitius però que no vivien en cavernes.

Vivien al peu de la muntanya de Montjuïc, que ells anomenaven Muntanya Adormida, en un poblat més o menys a l’alçada d’on ara hi ha la Plaça de Sant Jaume.

Habitaven petites cabanes disposades fent rodona, fetes de branques amb un gran foc al mig

Menjaven el que podien, caçaven, pescaven...

La seva vida era molt dura.

Eren molt supersticiosos.

No volien tenir tractes amb els forasters, només es relacionaven amb els veïns a cop de roc o a garrotades.

13. La Bora i els seus amics

La  Bora tenia 11 anys. 
No li agradava fer terrissa. Era molt alta. Cabells negres i la pell colrada pel sol. Duia una bonica pell d’ós jove i anava descalça.

Volia ser caçadora. Necessitava córrer,saltar, bellugar-se. Era també molt assenyada, per això els amics la tenien per capdavantera. 
Els dos bessons li expliquen que volen fer una broma a en Tafarell, el bruixot. 
No fan cas dels seus bons consells i aquí comencen els embolics.

També rep la visita de la Miló, la presumida. Li agradava cridar l’atenció, era molt espavilada. Es podia comptar amb ella sempre pel què fos. 
Apareix també en Zoma i en Piru. 
En aquest capítol doncs es presenta tota la colla.

18. Kopi-Ell, el petit mamut

En kopi tenia ganes de jugar. Agafa la pell de cérvol d’en Tafarell i se la posa pel cap. La Bora intenta que no ho faci però no hi ha manera. 
Ella s’enfila damunt del mamut i li tapa els ulls perquè deixi de córrer, però el mamut com que no hi veu, s’entrebanca amb la terrissa que s’estava assecant i la trenca tota. 
Perquè no castiguin a en Kopi, la Bora diu que ha estat ella. Ella sap que serà durament castigada i accepta el càstig que se li imposi. El consell de la tribu es reuneix i després de les tonteries d’en Tafarell decideix castigar a la Bora amb l'expulsió del poblat durant un dia.

26. Un pressentiment d’en Piru

            Abans d’abandonar el poblat la Bora rep els consells del seu pare i de la seva mare. La mare és molt prudent però el pare l’anima a ser valenta si vol ser una bona caçadora. La Bora doncs marxa sola, expulsada del poblat. Mentre camina tota trista  sent que la criden; és en Piru que li diu que l’acompanyarà per si algú li vol fer mal. Els pares li han dit que no s’acosti a la muntanya de l’Avi Bubu (l’actual Tibidabo, perquè és perillós.

El primer que fan és intentar trobar una font. Desobeeixen als pares de la Bora i van fins el peu de la muntanya a veure si troben una font. En Piru diu que es pensa que trobaran quelcom més que una font...la Bora té por perquè els pressentiments d’en Piru són perillosos.

31. una pujada accidentada

La Bora i en Piru arriben a peu de muntanya muntats damunt d’en Kopi. En Piru proposa pujar-la i veure què hi ha al damunt. La Bora també accepta pujar-hi tot i que li costa deixar en Kopi a baix, ja que no pot grimpar.

Troben una cova d’on surt un cadellet de linx. De cop i volta arriba la mare del petit linx. S’amaguen dins de la cova. S’entrebanquen amb 6 linx petits, és la seva casa. Entren cova endins per cercar una sortida i la troben. Arriben dalt de tot de la muntanya molt cansats. Veuen des de dalt el seu poblat, el mar, la muntanya adormida, el camí de la platja, el riu Llòbrec. De cop se’ls apareix un ós ben gros. Quan l’ós els anava a atacar algú dispara una llança a l’animal i el mata. Ells no van veure ningú però van sentir una veu: En Tunk, del país dels Lacets.

38. El que contà en Tunk

Els tres jovenets s’asseuen a terra i es posen a explicar-se les seves peripècies. En Tunk els ensenya la seva llança i veuen que no és de pedra com les d’ells. És d’un material estrany: el coure, molt més fort i per tant les llances no es trenquen. En el país dels Laïtes encara no el coneixen. En Tunk els va explicant que ells han après moltes coses anant pel món, i que és molt difícil aprendre coses si no se surt de casa: el pa, el vi, ...

Decideixen passar la nit i en Tunk els diu que el millor és fer un bon foc i vigilar que no s’apagui, així les feres no se’ls acostaran. La Bora diu que no tenen temps de fer foc. En Tunk diu que sí, i els ho demostra amb dues pedres fogueres. Els laïtes queden sorpresos. Van aprenent tantes coses bones que la Bora i en Piru li demanen a en Tunk que els porti al seu poble perquè volen aprendre tot el que ll sap.

45. Preparatius del viatge

L’endemà tornen cap al poblat, s’ha acabat el càstig. Han decidit fer un viatge de més dies fins el poblat dels lacets i aprendre coses. Han de demanar permís al cap de la tribu.

Reuneixen a tots els nens de la tribu i els expliquen fil per randa tot els que els ha passat, i els diuen que volen tornar-hi. Qui s’hi apunta? Els bessons, la Miló, en Piru i la Bora per suposat i al final també s’hi afegeix en Zoma que en tenia moltes ganes. També lògicament hi va en Kopi-Ell. Un cop s’han decidit informen al cap de la tribu de les seves intencions i aconsegueixen el seu permís per fer el viatge.

L’endemà començarà l’aventura pels sis valents exploradors.

53. L’adéu al poblat laïta

            Tota la tribu està reunida per acomiadar als exploradors. El bruixot Tafarell llegeix les entranyes d’una àguila per veure què els espera als marrecs i els diu que perquè tot vagi bé enlloc de sis han d’anar-hi set, i que aquest setè ha de ser un gran. Com que no surten voluntaris, ell mateix s’ofereix voluntari. Els nens no el volen de cap manera perquè diuen que els amargaria el viatge. Al final en Piru diu que ja són set, en Kopi també hi anirà. D’acord doncs, tot solucionat. Tota la gent de la tribu desitjà força sort als valents exploradors i quan la petita processó s’endinsa a la selva, ressonen grans crits en honor d’ells.

      59. II. Viatge d’uns valents exploradors

59. Comença l’aventura

Els vailets es troben en Tunk al peu de la muntanya de l’Avi Bubu, tal com havien quedat. Comença el viatge cap al país del lacets. La caminada es fa llarga i es cansen. En Tunk els enreda i els diu que encara falta molt per descansar quan en realitat ja gairebé són al riu Llòbrec, lloc on han decidit descansar. Quan hi arriben, enfadats perquè els ha enganyat, decideixen agafar en Tunk i tirar-lo al riu.

            64. Foc de camp

            És la primera nit que passen fora del poblat.

            En Tunk encén un gran foc amb les “pedres de foc”. (pedres fogueres). Li ensenyen el que és un foc de camp ja que ell no ho sap. Comencen a ballar tots, a picar una mena de timbal, etc. En Tunk també es posa a ballar una mena de dansa molt ràpida. Sembla una baldufa. Tots van cantar moltes cançons. Abans de dormir la Bora es posa a explicar una història als seus companys: “En Kimi que vol arribar a la fi del món i no ho aconsegueix. Descobreix que el món és rodó i  sempre torna al mateix lloc al cap del temps”

            71. Per la terra dels olordetes

            Un cop s’han llevat comencen a caminar cap al poble d’en Tunk. Abans però, aquest els avisa que han d’anar molt en compte perquè als olordetes no els agrada que ningú fiqui el nas a casa seva. Hauran de passar per la terra de cacera dels olordetes i per un lloc on hi ha un dels seus poblats. Hauran d’anar molt en compte. En Tunk i en Zoma s’avançaran a investigar el terreny per no trobar-se cap olordeta; la resta s’hauran d’amagar. En Tunk i en Zoma van caminant amb compte fins que troben el poblat però es troben que està en silenci. A poc a poc s’endinsen dins del poblat i veuen que ha estat abandonat a corre-cuita. Hi ha carn al foc. Peces de terrissa abandonades, i sobretot els sorprèn molt veure una llança clavada al bell mig de la plaça del poble: això és un senyal que vol dir, perill. És un avís per qualsevol que vingui al poble. De cop i volta senten un soroll i s’espanten. És en Piru que no ha obeït i els ha seguit fins al poblat.

            77. Per què van fugir els olordetes?

            En Piru els explica que ha vingut a avisar-los del perill que corren. S’han trobat una nena olordeta que s’ha desllorigat un peu i no ha pogut seguir als seus companys. Els ha dit que han fugit del poble per culpa d’una gran serp que ha entrat al poble. En Tunk troba la serp dins de la cabana del bestiar fent la migdiada. En Tunk avisa a la Mala (la nena olordeta) que ja es poden oblidar del bestiar, perquè la serp se l’ha cruspit tot. Comencen a planejar com matar-la.

            82. La mort de la serp

            Entre en Tunk, en Zoma i la Bora maten la serp tot i que els costa una mica perquè fa més de 10 metres de llargada i els espanta una mica. Un cop l’han mort entre tots decideixen portar-la fins les coves on estan amagats els olordetes. Carreguen la serp damunt d’en Kopi-Ell (perquè pesa molt). Quan arriben a les coves, en Tunk crida als olordetes però aquests veuen la serp i com que els fa por no surten de les coves fins que la Mala els crida i els diu que la serp és morta. Surt el cap de la tribu a comprovar si és veritat allò que diuen. Quan ho ha comprovat del cert crida a la resta del poblat i surten tots cantant i xisclant d’alegria. Deixen la serp allà mateix i marxen tots cap al poblat. Com que tots estan molt cansats, tant els olordetes com els exploradors se’n van a dormir sense sopar.

            87. Dos més a la colla...i un dinar de senyor

            Un cop llevats els caps olordetes els volen fer l’honor de que es quedin amb ells, tot i que els laïtes són els seus enemics i no els cauen massa bé. La Bora declina l’oferiment perquè els diu que han de complir una missió a la muntanya Sagrada. Els olordetes ho entenen però els diuen que poden demanar un favor que amb molt de gust els el concediran. La Mala li diu a la Bora que demani que la deixin anar amb ells a la Muntanya Sagrada. El cap dels olordetes ho accepta però els diu que en tinguin molta cura.

            Quan ja estan caminant troben un gosset encerclat per gats mesquers que estan a punt de matar-lo. Ells el salven i es queden el gosset.

            Durant la caminada en Tunk ensenya a pescar a tota la colla.

            Van asseure’s en rotllana al voltant del foc i van menjar peix a la brasa i per postres la Mala els va ensenyar el que eren les maduixes, que els laïtes encara no coneixien. Van provar-les i els van agradar molt.

            95. El dolmen del Gran Rock

            Mentre fan camí cap a la Muntanya Sagrada (Montserrat) van descobrint tot de coses que els laïtes desconeixen.

            Troben un pont damunt del riu llòbrec. No saben el que és un pont, en el seu poblat no en tenen.

            Descobreixen un dolmen. En Tunk els explica que els han fet ells i que són tombes on enterren els seus morts que s’han guanyat l’estimació de tots. En aquest dolmen hi ha enterrat el gran Rock, un antic cap de la tribu.

            Continuen caminant i al cap de poc, ja es fa fosc i decideixen acampar. Mentre sopen senten uns llunyans tam-tam. En Tunk els explica que són els timbals de la seva tribu que avisen tothom que torni al poblat i que deixin de treballar.

            El viatge s’acaba i demà al matí entraran al poble lacet.

            105. III.  Els país dels lacets, o la terra de les meravelles

            105. Arribada al poblat dels lacets

            Arriben per fi al poblat dels lacets i són rebuts amb una llança que els cau al mig del camí. Els la llencen dos homes que estan fent guàrdia al mig del camí per evitar que els ataquin homes de poblats veïns. Quan els homes anaven a atacar-los va sortir en Tunk a defensar-los i a dir que eren amics. Els homes es van posar molt contents en veure en Tunk el noi més valent de la tribu. Ell els va explicar les seves aventures i què havia passat fins arribar aquí. Al entrar al poblat tothom estava content al veure en Tunk. Els vailets laítes es van fixant en tot el què veuen i s’adonen que conreen els camps, hi ha vaques, forns on fan el coure, les cabanes eren fetes amb branques i a més eren quadrades no rodones, feien foc dins les cabanes i el fum sortia per les xemeneies, apareix la Lena (la germana d’en Tunk) i veuen que enlloc de pells porta roba feta amb lli, una planta que ells conreen, els ensenyen una màquina de teixir roba (un teler). Cada cop quedaven més admirats.

De cop apareix en Bren, cap de la tribu dels lacets i pare d’en Tunk. Dóna la benvinguda a tots i els considera com a uns lacets més.

            114. Una visita al poblat

            La mare d’en Tunk els convida a dinar i descobreixen tot de menjars boníssims que no havien provat, sobretot el pollastre rostit. Després de menjar se’n van a donar una volta pel poblat i veuen tota mena de cabanes, algunes fins i tot de dos pisos!. Altres tenien també al darrera, un corral amb tota mena de bestiar.

            Proven per primera vegada la llet.

            Van visitant el poble i van aprenent moltes coses: les festes que fan, tanquen els mamuts en un tancat perquè no els faci malbé els camps, descobreixen les portes i les finestres. Cada una de les famílies del poblat vol tenir un convidat lacet a menjar. S’hauran de repartir entre tots. En Tunk els diu que es preparin i descansin força perquè l’endemà hauran de fer de pagès.

            121. Les terres màgiques

            L’endemà, costa molt desvetllar-se.

            De seguida es posen en camí per conèier coses noves.

            Descobreixen després de les explicacions d’en Tunk que les plantes es poden conrear igual que les fruites, les hortalisses, etc. Aprenen que plantant pinyols més tard en surten plantes, fruites, etc. De seguida arriben a un camp de mongeteres i es posen a ajudar a netejar de males herbes el camp i a matar les cuques i males bestioles que hi ha. En Piru es va posar a seguir una cuca i va trepitjar ple de mongeteres fent malbé tot el que va trobar.

            Al cap d’una hora van arribar al final del camp i van veure que un grapat d’homes es passaven unes gerres de terrissa plenes d’aigua, i els van explicar que era perquè les plantes necessiten aigua i fa temps que no plou i cal donar aigua a la terra.

            127. La pedra que no es trenca

            Durant dos dies els nens van fer de pagès. Seguidament els van portar a la Muntanya Vermella a veure on feien les eines de coure més fortes que les pedres. Allà van conèixer els minaires que treien pedres vermelles de la muntanya i a en Flen, l’home més forçut de la tribu i que era el responsable de la foneria de coure.

            Els explica com es fonen les pedres vermelles i com es fan els motllos de les eines de coure. Un cop visitada la foneria es van quedar a dinar amb els treballadors un cabridet a la brasa que van rostir en els forns del coure.

            132. Excursió a la Muntanya Sagrada

            Després de passar cinc dies amb els lacets, emprenen una excursió cap a la Muntanya sagrada (Montserrat). La pujada va ser molt fatigosa.  Quan van arribar dalt van veure tot el paisatge del riu Llòbrec, les muntanyes de les cabres, la muntanya olordeta, l’Avi Bubu...

            Es posen a caminar per camins planers fins arribar a la cabana d’en Jark. Quan hi arriben en Jark no hi és. Arriba al cap de poca estona. En Jark ésun home alt i amb una gran barba blanca.

            135. L’home de “la pedra que no es trenca”

            En Jark ja sabia que els nens venien perquè feia estona que els havia vist pujar pel camí. Els presenta en Xiulet, el seu corb. Els explica perquè es diu Xiulet.

            En Jark sempre està content.

            En Jark els parla d’aprendre a fer xiulets, a tallar fusta fent figures. A la Wapi el que més li agrada és fer figures de terrissa. A en Piru pujar muntanyes. Parlen de pujar una de les agulles de Montserrat i diuen que és impossible fer-ho. En Jark diu que per l’home no hi ha res impossible. Algú diu que l’home algun dia arribarà dalt d’una d’aquestes agulles. Per l’home descobrir coses noves, inventar-ne alguna, pujar un lloc on ningú no hagi pujat mai...és molt important.

            L’home ha de voler arribar on ningú no ha arribat mai.

            Ha de voler descobrir allò que ningú no ha descobert.

            “Ha de voler ser cada dia millor que el dia abans”

            - Perquè? Diu la Miló

            “Aquell-qui-ha-fet-totes-les-coses” (Déu) ha creat tot el món hi ha posat tot de coses amagades que nosaltres hem de descobrir.

            Ha creat muntanyes altes perquè nosaltres ens esforcem en pujar-hi, rius que hem de travessar, etc. Per acomplir tot això hem de ser millors cada dia. En  Jark els diu que ells seran els qui portaran els canvis en el seu poble, seran la llavor que donarà el fruit al seu temps.

            Contra el progrés de l’home ningú pot lluitar-hi sense ser-ne vençut

            142. La gran festa

            Els nens han estat una setmana a la terra dels lacets. Els han regalat moltes coses: eines de coure, eines de teixir, (per quan sabessin conrear el lli), galls i gallines, terrissa de colors molt bonics...i fins una vaca. Per acomiadar-los el cap de la tribu els va organitzar una festa sorpresa. Tothom hi estava convidat.

            La festa va consistir en un espectacle de salts, lluites i punteries amb destrals i fletxes. Després van organitzar un gran sopar amb pollastre per tothom. Després de sopar van començar les cançons i les danses. Per acabar en Tunk va dir que tota festa no pot acabar sense un gran conte. i va demanar a la Bora que expliqués un conte a tothom ja que ella en sabia tant. Tot i la vergonya que li fa es va posar al mig de la plaça i va començar la seva narració.

            146. La història que contà la Bora

            En Prem vivia en un poblat prop de la platja i sempre acompanyava al seu pare quan anava a pescar. Com que era massa petit encara el seu pare no el deixava pujar a la barca i en Prem l’esperava a la sorra al costat d’una tortuga gegant que s’havia fet amiga d’ell. Un dia però, el pare d’en Prem no va tornar i el noi es va quedar ple de tristesa. La seva tortuga se’n va adonar i el va carregar a coll i es va endinsar dins del mar i el va portar a una illa llunyana, on la tortuga va morir de cansament. En Prem va trobar en aquesta illa al seu pare que de tant cansat de nedar i de l’aigua gelada havia perdut la mobilitat de les dues cames. Era paralític. En Prem li va dir al seu pare que quan fos més gran i més fort, se’l carregaria damunt de les espatlles i el portaria on ell volgués. Així ho va fer. Un dia però el pare d’en Prem es va posar molt trist. S’enyorava de la seva terra, els seus boscos, les seves muntanyes i la seva gent. Dit i fet en Prem es va posar a construir una barca per tornar amb el seu pare a la terra que els havia vist néixer.

            Es van acomiadar de la gent del poble que els havia acollit durant tants anys i van marxar cap al seu país. Al arribar hi va haver gran sorpresa de tothom ja que es pensaven que eren morts. Van recórrer els llocs més estimats pel pare i quan van ser dalt de la muntanya Adormida el pare va morir.

            El va enterrar allà mateix.

            Quan va tornar al poblat, al cap del temps en Prem es va casar i va tenir fills. Ell explicava aquesta història als seus fills i aquests als seus i així fins ara en que ens ha arribat la història.

            Al final de la història tothom va aplaudir molt. La festa ja es va acabar i en Bren, el cap de la tribu, els va dir que es consideressin lacets per sempre. Els va posar unes medalles de coure que els identificava com a tals i els va dir que anessin a dormir que l’endemà haurien de matinar molt per marxar cap al seu poblat.

            151. El retorn

            Van preparar en Kopi-Ell, li van carregar tots els presents i es van acomiadar de tothom. Alguns dels nens del poblat els van acompanyar una part del camí. En Tunk però els acompanyarà una estona més fins arribar a la Muntanya de les cabres.

            En Tunk els diu que els deixa perquè té una missió: trobar gent com ells que vulguin aprendre coses i així ell també podrà aprendre coses noves. En Tunk els va prometre que l’any vinent els aniria a veure al seu poblat. Anant cap a casa van deixar la Mala al poblat olordeta i després van arribar al seu poblat. Tothom va quedar molt sorprès de veure als nens vestits d’aquella manera tan estranya i de veure en Kopi-Ell carregat amb tantes coses.

            155. Una nova llavor...

            Ningú no se’ls creu i ningú vol fer-los cas. Sobretot en Tafarell que deia que tot això eren coses dels mals esperits. Va agafar la bossa on duien les llavors i la va llençar al foc. Es van quedar sense llavors. Es proposen ensenyar a tots els nens i nenes laïtes que les coses poden canviar si aprenen totes les coses que ells saben. Tal com en Jark havia predit, els laïtes havien rebutjat totes aquelles meravelles que els petits havien portat amb tanta il·lusió: eren massa orgullosos per acceptar el progrés que els venia de fora però ells havien portat una nova llavor al poblat: la seva fe que la vida podia ser cada vegada millor i aquella llavor va arrelar a la terra dels laïtes.

            Quan aquests nois i noies van ser grans van fer fora els “tafarells” de la tribu i van convèncer la seva gent perquè adoptessin  una nova manera de viure. I d’aquell dia ençà, els laïtes ja no van viure més isolats de la resta dels homes.