Una història original per a reflexionar sobre el valor de la lectura i el coneixement personal.
Un fenomen molt estrany afecta la biblioteca: els llibres han perdut les lletres, que ara s'amunteguen a terra. Què ha passat? Doncs que els llibres s'han pansit perquè ningú no els llegia i s'han tret de sobre totes les lletres. La gent està molt preocupada: seran el poble de la biblioteca dels llibres buits i es convertiran en la riota de tothom.
FITXA TÈCNICA:
Autor: Jordi Sierra i Fabra.
Il·lustracions: Antònia Cortijos.
Editorial i any d'edició: Cruïlla,2002.
Gènere: Fantasies i Aventures
Edat recomanada: A partir de 9 anys.
PERSONATGES
Tadeu : Cap de l’estació de tren
Benjamí Palau: Alcalde del poble i amic d’en Tadeu
Regina: La dona de l'alcalde
Margarida Palau: La filla de l'alcalde
Regina: La dona de l'alcalde
Margarida Palau: La filla de l'alcalde
Purificació: Bibliotecària
Sergent Cardona: Policia municipal
Virginia Favara: Directora de la Sucursal bancària
Acaci Roureda. Professor emèrit de lletres hispàniques, filosofia i història.
Liduvina: taxista del poble
(A) SENSE LLETRES
1
En Tadeu, cap de l’estació del poble, com cada dia mort de son després del darrer tren del vespre marxa cap a casa. Ja no s’aguanta dret de cansat que està. Sempre la mateixa rutina, sempre les mateixes passes. Es coneix de memòria el trajecte de l’estació a casa.
De cop i volta trepitja alguna cosa estranya. Una lletra.
Sorprès s’hi va fixant i veu que de la biblioteca del poble que porta tancada un any, van sortint per sota la porta tot un munt de lletres de molts tipus i mides.
Espantat va arrencar a córrer i va anar a avisar al seu amic Benjamí que a més a més de ser amic seu era l’alcalde del poble.
Calia que ho sabés i se’n fes càrrec la màxima autoritat del poble.
2
En Tadeu es presenta a casa de l’alcalde que està mirant un partit de futbol per la televisió.
Amb desgana decideix acompanyar a en Tadeu a la biblioteca per veure què passa amb això de les lletres.
Passen primer per l’ajuntament a buscar les claus de l’edifici.
De camí a la biblioteca l’alcalde va veient per terra cada cop més lletres de totes mides.
Quan arriben a la porta de la biblioteca entre tots dos l’obren amb dificultat –porta molt de temps tancada -. Quan entren veuen gran quantitat de lletres per terra, volant pels aires amuntegades pels racons, fins i tot costa respirar perquè se’ls fiquen pel nas.
Era un oceà de lletres que enterrava la part inferior de les prestatgeries que només deixava veure els llibres de dalt de tot
3
L’alcalde convoca reunió urgent a l’ajuntament amb tots els regidors. Ningú no sap a què es deu aquesta urgència.
Quan arriba l’alcalde, a més a més dels regidors, a la sala hi ha molts veïns del poble, tement que ha passat alguna cosa greu.
En Benjamí comunica als regidors que han caigut totes les lletres dels llibres de la biblioteca. Per si no s’ho acabaven de creure els va ensenyar alguns llibres completament blancs, sense cap lletra escrita.
L’alcalde tanteja possibles solucions al problema però Ningú no té cap bona pensada. Només diuen bestieses.
Ningú havia llegit cap llibre.
Ningú coneixia res de la biblioteca.
La bibliotecària havia plegat més per avorriment que no pas per tenir l’edat de jubilar-se.
4
La biblioteca es va convertir en el centre d’interès del poble. Tothom es volia emportar de record, alguna lletra a casa.
L’alcalde va posar a la porta de la biblioteca al sergent Cardona perquè vigilés bé que ningú no s’emportés res ni entrés a la biblioteca.
Ningú va anar a treballar excepte en Tadeu i la senyora Virginia que era la responsable del banc. Dins de la biblioteca, en benjamí i alguns regidors estudiaven el problema per intentar trobar-hi una solució.
De moment intenten a veure si poden enganxar alguna lletra als llibres però ni hi ha manera.
En Benjamí troba com a única salvació trucar a la capital, tot i que no els agrada gens.
Surten tots de la biblioteca amb la decisió presa per l’alcalde de telefonar al ministeri de Cultura.
Han de donar la cara sense por.
5
En benjamí va telefonar al Ministeri de Cultura. Com que el seu poble és petit i de poca importància, el ministre no el passen amb el ministre i l’atenen sense interès.
Es pensen que els prenen el pèl.
Va estar al telèfon més de dues hores intentant convèncer al ministeri del que els havia passat.
A la fi acorden enviar a algú a veure què passa.
Al tercer dia va aparèixer amb tren un senyor vellet de barba i cabells blancs. El primer que el va rebre va ser en Tadeu.
En Tadeu el reconeix: Acaci Roureda, professor de lletres hispàniques, filosofia i història.
El van acompanyar a l’ajuntament on ja l’esperaven els regidors i l’alcalde.
De seguida van tots: alcalde, senyor Acaci i els regidors cap a veure la biblioteca.
El senyor Acaci és el primer en entrar a la biblioteca. Observa el fenomen i de seguida ho veu clar. Ja sap el què ha passat.
Què? Li pregunta l’alcalde.
- INCULTURA.
6
Es convoca una reunió a l’ajuntament on hi és convidat tot el poble. La presideix el senyor Acaci per explicar el problema de la biblioteca a tothom.
Els va dir que era un dia trist per la cultura del país.
Els va renyar i els va dir que no sabien el valor dels llibres.
Els explica què són els llibres.
“Els llibres tenen ànima, cor, sentiments”
“Els vostres llibres s’han mort de tristesa, de soledat, completament abandonats”. S’han mort tots.
Els llibres s’han mort perquè ningú no els llegia.
Després del discurs, se’n va anar ben enfadat.
7
El senyor Acaci es va quedar a dormir al poble a la pensió de la senyora Petúnia a esperar el tren de l’endemà.
En Benjamí i els regidors es van reunir per estudiar la situació.
El senyor Acaci els va dir que no hi havia cap solució. S’havia perdut la biblioteca del poble. Calia començar de nou.
- Ja rebreu instruccions del què heu de fer, els va dir. No toqueu res.
La Liduvina va acompanyar en taxi al senyor Acaci a l’estació perquè agafés el tren de tornada.
(B) ELS PETITS ESCRIPTORS
8
En Benjamí està molt preocupat . Té por que la gent marxi del poble perquè es convertirà en motiu de mofa i escarni. La seva dona, la regina, intenta tranquil·litzar-lo però no ho aconsegueix. Discuteixen una mica tots dos sobre la importància de tenir cultura.
Mentre els pares estaven davant de la TV parlant apareix la Margarida, la seva filla que intenta dir als seus pares que té una solució però els seus pares no la volen ni escoltar i la fan fora perquè el pare està molt cansat i no és el moment d’escoltar-la.
9
Els pares no li fan gens de cas a la Margarida i ella s’enfada.
Va decidir canviar-se de roba, abrigar-se i sortir de casa. Vol anar a la biblioteca.
Quan hi arriba i entra per la part del darrere. Per una finestreta. Li costa una mica entrar-hi.
Quan ho aconsegueix prova el seu invent: agafa un llibre en blanc i asseguda al terra va agafant lletres i les va posant una a una a la coberta del llibre. S’hi aguanten. La seva idea funciona.
10
La Margarida es va passar gairebé tota la nit enganxant lletres als llibres. Estava molt contenta perquè la seva idea funcionava, però sense a penes adonar-se’n. Li va passar tota la nit. Quan ja gairebé es feia de dia se’n va anar cap a casa. Va dormir només 3 hores perquè estava molt nerviosa pel que havia aconseguit. Quan la seva mare la va cridar pel matí va dutxar-se per anar ben desperta cap a l’escola, però estava molt cansada, tot i que molt contenta pel que havia assolit.
A l’escola la Margarida està absent. Molt distreta perquè té molta son. A l’escola, al final explica als seus amics el què ha fet. Ells s’entusiasmen amb la idea que ha tingut i es decideixen a seguir-la la propera nit. Els nens es posaran a escriure llibres amb totes les lletres que han caigut i amb les pàgines en blanc dels llibres que hi havia abans a la biblioteca.
11
Els nens i nenes del poble es van anant passant la veu d’un a l’altre per trobar-se al vespre a la biblioteca, per la part del darrera, per tal d’ajudar a la Margalida a escriure llibres com ella havia fet la nit abans. En total s’hi van reunir uns cinquanta nens i nenes.
12
La dona de l’alcalde, està preocupada per la seva filla. Se’n va a dormir molt d’hora i sempre té son. Fa becaines a mitja tarda i tot i així, sempre té son. Diu que l’haurà de portar a cal metge perquè alguna cosa li deu passar. Els pares dels nens s’estranyen que tots tinguin llibres a la seva habitació, i cada dia, un de diferent. Tots se’n van a dormir molt aviat i a sobre tenen molta son.
13
Els nens tenien molta son. S’adormien a tot arreu. Comencen a pensar si no ho haurien d’explicar a algú el que estan fent, però tenen por de que se’ls acabi l’aventura i de moment no ho fan. Escriure era el nou passatemps dels nens del poble. Havien descobert la seva vocació d’escriptors, cada cop se’ls acudien més idees.
14
Aquells nit, a la biblioteca no hi cabia ningú més. Estava pleníssima de nens escrivint. Els nens parlen i discuteixen sobre si podran acabar totes les lletres que hi ha per terra. És impossible!. Es lamenten de que la gent del seu poble ha deixat morir la seva biblioteca per culpa de no llegir.
(C) LA GRAN SORPRESA
15
En Benjamí Palau, l’alcalde, està passant-ho molt malament. Té por que els del ministeri de Cultura de la capital els renyin per haver deixat de llegir i haver deixat morir tots els llibres de la biblioteca.
En Benjamí està desfet, preocupat, té por, està nerviós, no es troba bé...
La seva dona s’adona que la filla té l’habitació plena de llibres i vol saber d’on els ha tret. En Benjamí li diu que ell no li ha donat diners des de fa més d’un mes.
Telefonen del ministeri, la segona secretaria del ministre i els diu que al cap de dos dies vindrà el ministre de cultura a veure què ha passat al poble i com es pot solucionar.
16
La regina no pot dormir. Preocupada perquè la seva filla cada cop tenia l’habitació més plena de llibres.
Com que no podia dormir, es va llevar i va anar a l’habitació de la noia i va veure un embalum al llit. Creient que era la seva filla no va fer gran soroll per no despertar-la. Es va aturar a la taula de treball i va veure tots els llibres que estava escrivint la noia. La mare no entenia res. Es va mirar bé les lletres i va veure que eren les de la biblioteca i que no queien.
Es va acostar al llit per veure a la seva filla i va veure que no hi era. Va enretirar el llençol i hi va trobar dos coixins que semblaven algú que estigués dormint, De cop va arrencar a córrer tot cridant al seu marit, esverada.
17
L’alcalde Benjamí, tenia malsons. Seria la “riota” de tots els alcaldes del món per haver deixat morir la biblioteca del poble. De cop la seva esposa Regina el desperta per dir-li que la seva filla, la Margarida, no és a l’habitació.
On és al nena?
18
La Regina va trucar a la seva amiga Virginia perquè comprovés si la seva filla era al llit.
Ni hi és.
Comprova els llibres que la noia té a la seva taula i veu que tots són escrits per ella. La dona de l’alcalde li demana que truqui per telèfon a les seves amigues i els pregunti si els seus fills són a casa. Ella també ho farà.
19
A la plaça Major semblava que hi hagué Festa grossa. Eren les 2 de la matinada i mig poble era allà.
Tothom preocupat per la sort dels seus fills. Cridaven i ploraven
Decideixen fer camí cap a la biblioteca a veure si allà hi troben la solució.
20
Els nens es passen tota la nit a la biblioteca perquè demà no han d’anar a l’escola. Mentre parlen de llibres i del divertit que és escriure’ls i de lo bé que s’ho passen quan els venen les idees.
De cop i volta, noten quelcom d’estrany com si els miressin. Noten que hi ha algú que els mira. No estan sols. Els pares i mares els han trobat a la biblioteca i estan mirant esparverats el què fan. Han escoltat tot el que deien els nens.
(D) ELS PREMIS NOBEL
21
De cop tothom cridava i volia donar explicacions. Petits i grans.
El sergent Cardona els va recordar que eren les 3 de la matinada i que el millor que podien fer és anar a dormir. Demà ja en parlarien.
L’endemà`tots reunits a l’ajuntament amb els 50 nens i nenes al mig.
La filla de l’alcalde els diu que tot ha estat culpa d’ells. Però com que als nens mai ningú no els escolta... Aleshores la Magdalena va explicar que tothom que tingui res per explicar pot escriure un llibre.
De cop tots els habitants del poble s’animen a escriure. Cadascú sobre les seves aficions.
Quan acaba la reunió, tots ja estan pensant en el llibre que escriuran.
22
L’endemà va arribar el ministre amb 7 cotxes, de la capital.
Només arribar no van veure ningú. Van decidir aleshores anar a la biblioteca. Quan hi van entrar, es van trobar a tot el poble escrivint llibres. El ministre va quedar bocabadat. No entenia res.
L’alcalde saluda el ministre i el convida a ajudar-los.
23
Tot el poble acomiada al ministre des de la plaça del poble.
El ministre està molt content. Havia escrit un conte preciós i es disposava a tornar a la capital molt content.
Estaven tan contents que més d’un dels que l’acompanyaven havia pensat tornar-hi el cap de setmana següent.
El ministre els felicita per la iniciativa en resoldre “el seu problema”. Al final s’acomiada tot dient-los: “Això és un poble”.
24
Va ser el poble amb l’índex més alt d’escriptors de la història de la humanitat. Van escriure tot tipus de llibres: infantils, juvenils, guions de cinema, TV, filosòfic, etc.
Amb el temps les seves obres van ser mundialment famoses. Algunes es van convertir en clàssics de la literatura.
Tres d’aquells nens, molts més anys després van guanyar el premi Nobel de literatura. Aquella biblioteca va acabar sent la més famosa del món. Tots els llibres eren incunables, llibres únics.
Cada any milers de turistes estudiosos i curiosos la visitaven. No havia cap lloc com aquell al món.
Van declarar al poble monument Nacional o Patrimoni de la Humanitat.
Com havia dit l’alcalde: “no hi ha mal que per bé no vingui”.
clica damunt del següent text:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada